Estava estudiant psicologia, quan una molt bona amiga es va veure envoltada pels poderosos tentacles de l’ansietat. Em va venir a explicar el seu patiment, perqu\u00e8 un trastorn d’ansietat fa patir molt\u00edssim. Jo, com a amiga, la vaig escoltar, li vaig acompanyar i em vaig alegrar quan em va dir \u00abanir\u00e9 a una psic\u00f2loga perqu\u00e8 m’ajudi\u00bb. Va comen\u00e7ar a visitar amb una bona psic\u00f2loga i un dia va tornar a casa meva, com altres vegades, per\u00f2 aquesta vegada, no era per buscar suport (perqu\u00e8 la meva amiga era una valenta, que buscava suport quan ho necessitava). Per\u00f2 no: aquesta vegada, a l’obrir-li la porta, la seva expressi\u00f3 era una altra molt diferent. Era una expressi\u00f3 de \u00abrevelaci\u00f3\u00bb, desperta, lliure …. Acompanyada d’una frase imperativa \u00abHAS D’ESTUDIAR EMDR\u00bb. Aquesta va ser la primera vegada que jo vaig sentir parlar de \u00abaix\u00f2\u00bb. De qu\u00e8? Li vaig dir jo. \u00abApunta: E – M – D – R\u00bb em va dir ella. \u00c9s genial, m’ha ajudat tant! Has de estudiar-lo, Mayte, has de estudiar-lo!<\/p>\n
Vaig buscar per Internet i vaig llegir que era un tipus de ter\u00e0pia per tractar traumes psicol\u00f2gics, que feia moure els ulls, que ajudava a \u00abreprocessar\u00bb experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques …. Em va semblar interessant. Per\u00f2, sobretot, em va semblar meravell\u00f3s que el patiment de la meva amiga s’hagu\u00e9s convertit en alleujament, la meva amiga havia tornat a ser la que era abans de patir aquesta ansietat que la va transformar. La meva amiga va tornar a somriure, a confiar, a ser feli\u00e7. Jo volia aprendre \u00abaix\u00f2\u00bb per ajudar les persones que algun dia vinguessin a mi. I aix\u00ed va ser, vaig acabar la carrera, vaig fer un m\u00e0ster … i finalment, em vaig formar en EMDR. Ara puc ajudar a molta gent a alliberar-se del seu passat, a reaprendre a viure, a ser feli\u00e7.<\/p>\n
B\u00e9, i qu\u00e8 \u00e9s EMDR?<\/strong> EMDR s\u00f3n les sigles en angl\u00e8s de \u00abdesensibilitzaci\u00f3 i reprocessament per moviments oculars\u00bb. Es basa en la teoria del Processament Adaptatiu de la Informaci\u00f3. Quina \u00e9s aquesta teoria ?: el nostre cervell processa totes les nostres experi\u00e8ncies a trav\u00e9s d’un sistema natural, durant el qual, les emocions, pensaments, imatges, s\u00f3n processades, rebutjant el que no serveix, i guardant el que despr\u00e9s constituir\u00e0 el nostre aprenentatge. Per aix\u00f2 \u00e9s un processament adaptatiu: aprenem el que ens serveix a partir de les experi\u00e8ncies viscudes. Per\u00f2, qu\u00e8 passa quan vivim alguna cosa emocionalment molt intensa?. Aquest processament s’interromp, i queda guardada l’experi\u00e8ncia \u201cen brut\u201d, sense processar, amb pensaments, imatges, olors, sorolls … tal qual es van viure, i amb les emocions tal qual es van sentir. Aquest \u00e9s l’origen del trauma: quelcom que, cada vegada que s’activa, et torna a fer sentir com si all\u00f2 que et va passar estigu\u00e9s succeint una altra vegada.<\/p>\n \u00bfQu\u00e8 fa EMDR ?<\/strong>: Un cop localitzat l’experi\u00e8ncia no processada, el terapeuta indueix el proc\u00e9s natural del cervell mitjan\u00e7ant s\u00e8ries de moviments oculars, des d’un entorn segur com \u00e9s la consulta i amb els recursos necessaris per poder-la processar. Un cop finalitzat el processament, l’experi\u00e8ncia ja no es reviu, queda guardada com un record adaptatiu, desagradable, per\u00f2 ja no es viu en el present, sin\u00f3 que se sent com quelcom passat.<\/p>\n Un terapeuta EMDR pregunta pel passat, per la inf\u00e0ncia, fins i tot pel part … per qu\u00e8 cal preguntar per la inf\u00e0ncia? Perqu\u00e8 en un cervell de nen, no format completament, es poden donar molt m\u00e9s freq\u00fcentment aquests \u00abbloquejos\u00bb de processament de les experi\u00e8ncies viscudes. La inf\u00e0ncia i l’adolesc\u00e8ncia s\u00f3n etapes vulnerables, en qu\u00e8 es viuen molt intensament les emocions, i on tenen lloc la majoria dels aprenentatges que donen lloc a creences sobre nosaltres mateixos. Les creences poden ser adaptatives, \u00e9s a dir, possibilitadores, o desadaptatives, \u00e9s a dir, limitants, en la l\u00ednia de \u00abno valc, no s\u00f3c prou bo, no mereixo, alguna cosa no est\u00e0 b\u00e9 en mi, no tinc el control …\u00bb, creences que apareixen quan menys ho esperem i que ens bloquegen i ens impedeixen desenvolupar tot el nostre potencial. Aquest proc\u00e9s es veu clarament en els traumes \u00abT\u00bb, \u00e9s a dir, aquelles experi\u00e8ncies altament pertorbadores (guerres, violacions, accidents de tr\u00e0nsit, etc.), per\u00f2 tamb\u00e9 pot passar una cosa similar sense haver patit aquestes experi\u00e8ncies tan adverses. Qui no ha estat humiliat per un mal professor en educaci\u00f3 prim\u00e0ria ?, a qui no li ha abandonat una n\u00favia o nuvi sense pietat? Aquesta suma de traumes \u00abt\u00bb pot donar lloc als mateixos s\u00edmptomes.<\/p>\n He tingut la sort de poder haver estat testimoni directe com a terapeuta de com nens i adults es podien alliberar d’aquests bloquejos, d’aquests nusos que els impedien realment desenvolupar-se totalment i arribar a ser feli\u00e7os. De com, mitjan\u00e7ant el processament, han pogut ressorgir els recursos de la persona i connectar-se directament amb aquestes experi\u00e8ncies negatives i convertir-les en font de resili\u00e8ncia i d’aprenentatge.<\/p>\n A m\u00e9s de la meva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia, la investigaci\u00f3 avala l’\u00e8xit d’aquest abordatge terap\u00e8utic: ha estat reconeguda com la psicoter\u00e0pia m\u00e9s efectiva per al tractament dels efectes de l’trauma per l’OMS (Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut), APA (Associaci\u00f3 Americana de Psiquiatria) i pel National Institute for Health and Care Excellence d’Anglaterra.<\/p>\n Per tant, no puc m\u00e9s que agrair a la meva amiga que em pos\u00e9s a la pista d’aquest tipus de psicoter\u00e0pia, que tantes alegries m’est\u00e0 donant. ‘Encantada de con\u00e8ixer-te, EMDR!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Estava estudiant psicologia, quan una molt bona amiga es va veure envoltada pels poderosos tentacles de l’ansietat. Em va venir a explicar el seu patiment, perqu\u00e8 un trastorn d’ansietat fa patir molt\u00edssim. Jo, com a amiga, la vaig escoltar, li vaig acompanyar i em vaig alegrar quan em va dir \u00abanir\u00e9 a una psic\u00f2loga perqu\u00e8 […]<\/p>\n","protected":false},"author":14,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[129,148],"tags":[47,150,151,121],"class_list":["post-1183","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-psicologia-ca","category-trauma-psicologic-2","tag-benestar-emocional","tag-emdr-ca","tag-psicoterapia-ca","tag-trauma-ca"],"acf":[],"yoast_head":"\n