La psiquiatria és la branca de la medicina que s’encarrega del diagnòstic i el tractament de les malalties mentals. El psiquiatre és un metge, per tant, amb coneixements de tot l’organisme humà, però especialitzat en les patologies cerebrals que cursen amb alteració de l’estat d’ànim, les emocions, o la conducta. Una relativament alta proporció de persones podem patir una malaltia mental al llarg de la nostra vida, i avui dia existeixen intervencions per a disminuir, o fer desaparèixer, el sofriment i la disfuncionalitat que provoquen. Sens dubte, el pronòstic de la majoria de trastorns mentals és millor com més aviat millor es detectin, i es tractin, i al contrari, la utilitat de les intervencions en psiquiatria pot ser menor davant trastorns de llarga evolució que no havien rebut ajuda prèviament. I els psiquiatres estem per a oferir aquesta ajuda, de detecció del malfuncionament cerebral, i d’oferiment de solucions per a atallar-ho.
Encara que la definició de psiquiatria sembla molt clara, la veritat és que en la pràctica no és tan senzill delimitar la seva àrea d’intervenció: primer, perquè no és gens fàcil definir el que és una malaltia mental. Hi ha moltes situacions transitòries que generen sofriment psíquic que segurament no consideraríem com a malaltia mental, però en les quals la intervenció d’un mèdic psiquiatre és més que oportuna. D’igual forma, hi ha moltes realitats vitals (fòbia social lleu, obsessions poc invalidants, depressions poc intenses) que potser tampoc catalogaríem com a malalties mentals, però en les quals l’ajuda del mèdic psiquiatre pot ser molt útil.
D’altra banda, correm el risc de «psiquiatrizar» la vida quotidiana, i acabar posant un diagnòstic a situacions que no impliquen una disfunció cerebral, i que poden tenir més a veure amb la nostra intolerància al sofriment o al malestar, o amb situacions ambientals desfavorables. Es poden conjugar tots dos extrems? Probablement sí, la qual cosa passa per una correcta valoració de la situació que travessa la persona, i de les possibles accions a prendre per a millorar l’estat de malestar i sofriment que pateixen.
Com es relacionen la psicologia i la psiquiatria? La primera, en el camp de la salut mental, indica les millors actituds i decisions per a conservar o recuperar l’estabilitat i l’equilibri, i en definitiva el nostre benestar. Per a això es posaran en marxa diferents abordatges, que el psicòleg triarà com el més adequat per a cada cas. El psiquiatre busca els mateixos objectius, de recuperació de la salut mental de la persona que consulta, des d’un plantejament diferent, per al que emprarà totes les eines al seu abast que permetin aquesta recuperació, en moltes ocasions valent-se de substàncies químiques que se sap afavoreixen la normalització dels ritmes i les sensacions que permetin a la persona mantenir una qualitat de vida desitjable, i en altres casos mitjançant altres aproximacions a la patologia de qui sofreix per ella.
Com en tants altres aspectes, la salut mental és un terreny on es pot treballar en diverses àrees, amb diferents aproximacions, i, en definitiva, de manera coordinada, amb el desig final que la persona pugui gaudir de la seva vida, sense la interferència del que l’ha interromput.
