El trastorn d’ansietat generalitzada (TAG) i el trastorn de pànic (TP) es troben entre els trastorns mentals més comuns i que generen major afectació de la qualitat de vida dels afectats.
Els diagnòstics erronis de TAG i TP són freqüents, i els símptomes sovint s’atribueixen a causes físiques. El diagnòstic de TAG i TP requereix un ampli diagnòstic diferencial i precaució per a identificar variables de confusió i condicions comòrbides.
El tractament sovint inclou medicaments com a inhibidors selectius de la recaptació de serotonina i/o psicoteràpia, els quals són altament efectius. Les benzodiazepines són eficaces per a reduir els símptomes d’ansietat, però el seu ús està limitat pel risc d’abús i els perfils d’efectes adversos.
Entre els tractaments psicoterapèutics, la teràpia cognitiu-conductual s’ha estudiat àmpliament i compta amb una àmplia base de proves. L’activitat física pot reduir els símptomes del TAG i la TP.
Sovint s’utilitzen diversos tractaments alternatius; no obstant això, l’evidència és limitada per a la majoria. Diversos productes botànics i suplements comuns poden potenciar la síndrome serotoninèrgic quan s’usen en combinació amb antidepressius.
La medicació ha de continuar-se durant 12 mesos abans de disminuir per a prevenir una recaiguda.
Recomanacions claus en funció de l’evidència científica
L’activitat física és un tractament rendible per al TAG i el TP. (Evidència B)
Els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina es consideren teràpia de primera línia per al TAG i el TP. (Evidència B)
Per a evitar recaigudes, la medicació ha de continuar-se durant 12 mesos després que els símptomes millorin abans de disminuir. (Evidència C)
Quan s’utilitzen en combinació amb antidepressius, les benzodiazepines poden accelerar la recuperació dels símptomes relacionats amb l’ansietat, però no milloren els resultats a llarg termini. Pel fet que les benzodiazepines estan associades amb la tolerància, han d’usar-se només a curt termini durant les crisis. (Evidència B)
La psicoteràpia pot ser tan eficaç com la medicació per al TAG i el TP. La teràpia cognitiva conductual té el millor nivell d’evidència. (Evidència A)
El tractament reeixit requereix opcions adaptades a les persones i, sovint, pot incloure una combinació de modalitats terapèutiques. (Evidència C)
A = evidència consistent, de bona qualitat i orientada al pacient;
B = evidencia inconsistent o de qualitat limitada orientada al pacient;
C = consens, evidència orientada a la malaltia, pràctica habitual, opinió d’experts o sèrie de casos.
