Ets família acollidora? Com ho estàs portant?
Tant si ho ets com si coneixes una família que acull aquest bloc és per tu.
Potser al principi visquessis amb molta il·lusió acollir una família o, una mare i els seus fills (la majoria). La il·lusió i els bons sentiments de l’inici que us va empènyer a acollir segurament encara hi són, o potser ja no hi predominin altres sentiments com el cansament, la incomprensió o la impotència. En tots dos casos, deixa’m dir-te que és normal i que no ets la única família que ho viu així.
“Les famílies que acullen estan molt tocades” “algunes famílies ja no poden més hem d’organitzar alguna cosa per ajudar-les” són frases que sonen al col·lectiu de psicòlegs que estem amb ajuda als refugiats. Aquesta és una de les raons per les quals em vaig decidir a fer aquest bloc, empatitzar amb vosaltres i dir-vos que no esteu sols.
No sabíem ni ens havien ensenyat a enfrontar-nos a un tema tan complicat com acollir persones que vénen d’una situació de trauma i de terror molt dur, tampoc ens havíem preparat per a unes diferències culturals tan importants.
Les diferències en el caràcter i en la forma d’expressar: en general, per cultura i per la història del país els ucraïnesos són gent més tancada. Per a ells és signe de debilitat mostrar allò que senten, poden semblar molt hermètics o “poc simpàtics” , però per una banda és una defensa, pura supervivència al dolor que estan vivint i, de l’altra, és la seva cultura.
Per aquesta mateixa raó la majoria no es mostren agraïts tot el temps i fins i tot poden tenir comportaments que ens facin sentir el contrari: tancar-se a la seva habitació, no voler menjar “en família” i preferir fer-ho a part, mirar-nos amb estranyesa, desconfiança o no “integrar-se” en moments familiars com veure la tele, la sobretaula, l’esmorzar, anar a veure familiars o amics o jugar amb els nens…
Aquí hem de tenir en compte també el trauma i l’horror que porten a sobre, això es tradueix en comportaments d’aïllament, desconfiança, por i, en general, un bloqueig emocional, mental i físic que produeix una desconnexió o distància amb qui ajuda més gran enllà de les diferències de caràcter i culturals.
Si fem conscient tot això podrem portar millor aquest temps d’acompanyament a aquestes famílies, sens dubte estàs fent un bé per al seu present i el seu futur tan sols entén que el seu passat (immediat) ha estat horrible i això ho porten per un temps a sobre.
Pots contactar amb les organitzacions d’ajuda al refugiat que tinguis properes o amb psicòlegs experts en trauma, emergències i crisis per rebre pautes concretes al teu cas.
Espero que aquest post t’ajuda estat d’ajuda, em pots escriure en comentaris i et llegeixo,
Una abraçada,
