Aquesta setmana celebrem el Solstici d’Estiu i inaugurem una època de sol i vacances. Però, tots ho celebrem igual?
En general diuen que des de tradicions ancestrals s’obre un període en què estem més oberts a l’amor, a viure noves experiències ia conèixer nous paratges i potser això ho portem a l’ADN.
L”estiu a cadascú ens connecta amb coses diferents per l’herència de la nostra família i les experiències viscudes en el passat. Les vacances, els dies de poble, les tardes de piscina o platja, els deures d’estiu… Et sona? Et resulta familiar? A què et connecta tot això?
Podries resumir en poques frases o paraules com van ser les teves vacances a la infància o l’adolescència? què destacaries? Et proposo que facis aquest exercici tractant de connectar amb les sensacions que et vinguin, sense submergir-t’hi plenament però si prenent consciència del que ve.
Si les sensacions que et vénen són agradables, el nostre hipocamp guarda bones memòries d’aquells temps i això ens pot portar més fàcilment la sensació d’obertura pròpia de l’estiu. Si per contra arriben sensacions, imatges o idees desagradables la nostra memòria està connectant amb registres que ens separen de l’alegria de l’estiu i potser connectem amb sensacions de rebuig que ens portin a evitar possibles bones experiències durant les vacances.
Què podem fer aleshores? Continuem amb l’exercici terapèutic que hem iniciat fa un moment. Torna als records de les experiències i ara visualitza o pensa allò que faria la teva part adulta amb la nena o el nen que va viure aquestes experiències. Visualitza un gest d’afecte, presència i connexió amb aquest record des de aquí i ara amb els teus recursos i fortaleses presents. Si notes alguna sensació al cos acaricia-la suaument amb la intenció de calmar com si el nen o la nena hi fos.Per acabar porta a la teva ment una experiència agradable que li agradaria fer, viure o sentir aquesta part de tu i mans a l’obra!
Espero que aquest exercici et resulti molt útil i reconfortant,
Si no sents que d’aquesta manera hagis netejat el malestar que sents pel que fa a aquestes experiències, et recomano que demanis cita i junts curem aquesta ferida.
Mercè Morán
