Estava estudiant psicologia, quan una molt bona amiga es va veure envoltada pels poderosos tentacles de l’ansietat. Em va venir a explicar el seu patiment, perquè un trastorn d’ansietat fa patir moltíssim. Jo, com a amiga, la vaig escoltar, li vaig acompanyar i em vaig alegrar quan em va dir “aniré a una psicòloga perquè m’ajudi”. Va començar a visitar amb una bona psicòloga i un dia va tornar a casa meva, com altres vegades, però aquesta vegada, no era per buscar suport (perquè la meva amiga era una valenta, que buscava suport quan ho necessitava). Però no: aquesta vegada, a l’obrir-li la porta, la seva expressió era una altra molt diferent. Era una expressió de “revelació”, desperta, lliure …. Acompanyada d’una frase imperativa “HAS D’ESTUDIAR EMDR”. Aquesta va ser la primera vegada que jo vaig sentir parlar de “això”. De què? Li vaig dir jo. “Apunta: E – M – D – R” em va dir ella. És genial, m’ha ajudat tant! Has de estudiar-lo, Mayte, has de estudiar-lo!
Vaig buscar per Internet i vaig llegir que era un tipus de teràpia per tractar traumes psicològics, que feia moure els ulls, que ajudava a “reprocessar” experiències traumàtiques …. Em va semblar interessant. Però, sobretot, em va semblar meravellós que el patiment de la meva amiga s’hagués convertit en alleujament, la meva amiga havia tornat a ser la que era abans de patir aquesta ansietat que la va transformar. La meva amiga va tornar a somriure, a confiar, a ser feliç. Jo volia aprendre “això” per ajudar les persones que algun dia vinguessin a mi. I així va ser, vaig acabar la carrera, vaig fer un màster … i finalment, em vaig formar en EMDR. Ara puc ajudar a molta gent a alliberar-se del seu passat, a reaprendre a viure, a ser feliç.
Bé, i què és EMDR? EMDR són les sigles en anglès de “desensibilització i reprocessament per moviments oculars”. Es basa en la teoria del Processament Adaptatiu de la Informació. Quina és aquesta teoria ?: el nostre cervell processa totes les nostres experiències a través d’un sistema natural, durant el qual, les emocions, pensaments, imatges, són processades, rebutjant el que no serveix, i guardant el que després constituirà el nostre aprenentatge. Per això és un processament adaptatiu: aprenem el que ens serveix a partir de les experiències viscudes. Però, què passa quan vivim alguna cosa emocionalment molt intensa?. Aquest processament s’interromp, i queda guardada l’experiència “en brut”, sense processar, amb pensaments, imatges, olors, sorolls … tal qual es van viure, i amb les emocions tal qual es van sentir. Aquest és l’origen del trauma: quelcom que, cada vegada que s’activa, et torna a fer sentir com si allò que et va passar estigués succeint una altra vegada.
¿Què fa EMDR ?: Un cop localitzat l’experiència no processada, el terapeuta indueix el procés natural del cervell mitjançant sèries de moviments oculars, des d’un entorn segur com és la consulta i amb els recursos necessaris per poder-la processar. Un cop finalitzat el processament, l’experiència ja no es reviu, queda guardada com un record adaptatiu, desagradable, però ja no es viu en el present, sinó que se sent com quelcom passat.
Un terapeuta EMDR pregunta pel passat, per la infància, fins i tot pel part … per què cal preguntar per la infància? Perquè en un cervell de nen, no format completament, es poden donar molt més freqüentment aquests “bloquejos” de processament de les experiències viscudes. La infància i l’adolescència són etapes vulnerables, en què es viuen molt intensament les emocions, i on tenen lloc la majoria dels aprenentatges que donen lloc a creences sobre nosaltres mateixos. Les creences poden ser adaptatives, és a dir, possibilitadores, o desadaptatives, és a dir, limitants, en la línia de “no valc, no sóc prou bo, no mereixo, alguna cosa no està bé en mi, no tinc el control …”, creences que apareixen quan menys ho esperem i que ens bloquegen i ens impedeixen desenvolupar tot el nostre potencial. Aquest procés es veu clarament en els traumes “T”, és a dir, aquelles experiències altament pertorbadores (guerres, violacions, accidents de trànsit, etc.), però també pot passar una cosa similar sense haver patit aquestes experiències tan adverses. Qui no ha estat humiliat per un mal professor en educació primària ?, a qui no li ha abandonat una núvia o nuvi sense pietat? Aquesta suma de traumes “t” pot donar lloc als mateixos símptomes.
He tingut la sort de poder haver estat testimoni directe com a terapeuta de com nens i adults es podien alliberar d’aquests bloquejos, d’aquests nusos que els impedien realment desenvolupar-se totalment i arribar a ser feliços. De com, mitjançant el processament, han pogut ressorgir els recursos de la persona i connectar-se directament amb aquestes experiències negatives i convertir-les en font de resiliència i d’aprenentatge.
A més de la meva pròpia experiència, la investigació avala l’èxit d’aquest abordatge terapèutic: ha estat reconeguda com la psicoteràpia més efectiva per al tractament dels efectes de l’trauma per l’OMS (Organització Mundial de la Salut), APA (Associació Americana de Psiquiatria) i pel National Institute for Health and Care Excellence d’Anglaterra.
Per tant, no puc més que agrair a la meva amiga que em posés a la pista d’aquest tipus de psicoteràpia, que tantes alegries m’està donant. ‘Encantada de conèixer-te, EMDR!
