L’inici de la pandèmia de la Covid-19 va suposar entrar en un estat de “xoc” inicial que ens va produir multitud d’emocions, però sens dubte, una de les més presents era la paraula “resignació” (no ens queda una altra opció que resignar-nos al que està passant i esperar que les coses es resolguin al més aviat possible), la qual cosa potser la majoria desconeixia era l’efecte negatiu que provocava en el nostre estat emocional.
Les persones que abans van aconseguir començar a sortir d’aquesta situació de resignació, van ser els que van canviar d’estat de manera conscient, passant a l’acceptació. i quina és la diferència?
La resignació ens deixa paralitzats, com si tot dependria del que passa fora de nosaltres, com si fos impossible sortir d’aquí. En canvi, l’acceptació ens permet tenir una actitud activa (la situació és aquesta, però que puc fer jo per a adaptar-me amb el mínim patiment, que puc aprendre d’ella, que canvis puc fer…). I aquesta actitud activa m’allunya de la queixa, de la crítica que provoca la resignació.
Com és lògic, totes les propostes que us oferiré a continuació, són vàlides per a qualsevol situació del nostre dia a dia, només consisteix, a adoptar una postura conscient de canvi: deixo enrere la resignació i començo a utilitzar el mecanisme de l’acceptació que ens permet millorar el nostre estat emocional:
1. Acceptar les nostres emocions: escolta i accepta com et sents, no et jutgis per estar trista, enfadat o apàtic, si no accepta que en aquest moment et sents així, no passa res.
2. Acceptar que no tot està sota el nostre control: la major part de coses no podem controlar-les, i si intentem fer-ho, només aconseguim que apareguin la frustació i l’ansietat.
3. Acceptar les nostres limitacions: ens han educat en l’exigència i l’esforç, tots dos són aspectes molt positius quan acceptem els nostres límits, però quan ens sobreexigimos buscant la perfecció o intentant arribar a tot, emmalaltim físicament o psicològicament.
4. Acceptar les crítiques: no podem evitar que els altres ens critiquin, però si podem gestionar com m’afecta nivell emocional i això tindràs més o menys repercussió en funció del valor que jo vulgui donar-li a aquesta crítica.
Algú podria preguntar-se: I com faig en una situació on no trobo una altra alternativa que resignar-me? Per exemple, davant la mort d’un familiar, davant un acomiadament laboral, davant la ruptura amb la meva parella, etc.., Fins i tot en situacions, on no veig una altra alternativa perquè el que ha provocat la situació és una cosa externa a mi, puc utilitzar el mecanisme de l’acceptació: Puc recordar els moments feliços viscuts amb aquesta persona i això em provocarà benestar emocional, puc trobar una nova ocupació o fins i tot reinventar-me en un altre sector que em motivi més, segurament si he trencat amb la meva parella és perquè les coses no funcionaven entre nosaltres.
Així que desitjo que a partir d’ara, pugueu viure les situacions des de l’acceptació i comprovareu de forma molt ràpida els seus beneficis.
Mar Ruiz Fernández
Psicòloga, col. 9164
