En el context de la teràpia, hem d’acompanyar al pacient o client per a poder identificar “l’important”, què és important per a ell, no el que els altres, la societat, la família, els amics,… creuen o han decidit que és important.
Però de què estem parlant quan diem “l’important”?
Quina malaltia o trastorn pateix?
Quins símptomes està mostrant?
Com afecta el seu problema a la seva vida?
Com afecta al seu entorn?
Totes aquestes qüestions poden ser claus en la consulta del psicòleg per a establir diagnòstics, però en moltes ocasions el nostre client/pacient pot no patir cap trastorn mental, però sí algun desajustament que li produeix patiment.
Per això, quan parlem de “l’important” per al pacient l’haurem d’acompanyar per a trobar resposta als següents interrogants:
– Què dóna sentit a la teva vida?
– Com és el propòsit de la teva vida?
– Que és per a tu una vida significativa?
– Quin és el propòsit més gran de la teva vida?
En moltes ocasions ens trobarem amb persones en la consulta que davant aquestes qüestions quedan bloquejades. Trobarem persones fusionades amb el seu malestar.
En aquest escenari, serà de vital importància per a un bon procés terapèutic d’acompanyament, és a dir, per a poder ajuda al pacient, posar-lo en el centre de la intervenció, ja que ell serà qui més sap de la seva vida i qui tindrà la resposta a les preguntes. Només així la teràpia serà efectiva i la persona podrà reprendre les regnes de la seva vida manejant el seu malestar des d’una altra visió, sense deixar-se atropellar per ell.
Si sabem on ens dirigim, podrem dissenyar junts el camí.
