SaludSense categoria

SOBRE ELS SÍMPTOMES CANVIANTS DEL TDAH

L’evolució del perfil clínic d’una entitat segueix paral·lela a l’evolució de l’aparició de diferents mètodes per a millorar el diagnòstic. Cal recordar que el diagnòstic és el més important en medicina, perquè és la clau per a establir un pronostico, és a dir una estimació del que succeirà en el temps.

D’aquesta manera, després de qualsevol avanç tècnic, com el microscopi, el TAC o l’electroencefalograma, les diverses entitats clíniques d’aquest moment històric se subdivideixen i es reorganitzen, i es creen noves entitats diagnòstiques que permetran un pronòstic més precís.

Davant l’absència d’aquests avanços, sempre li correspon a la semiologia (l’estudi dels símptomes) el paper d’aprofundir i descobrir els elements nuclears de l’entitat mèdica que millor pronostiquen la seva evolució.

En el cas del TDAH, l’avanç en les diferents proves neuropsicològiques no permeten encara establir un diagnòstic directe pel que no s’ha de menysprear el paper de la semiologia a redefinir els símptomes elementals.

Una de les pitjors malapteses sobre el TDAH és el nom. No es tracta que un dèficit d’atenció o la hiperactivitat siguin els aspectes que diferencien en tot moment a les persones amb TDAH de la població general i, de fet, ningú té TDAH quan juga a videojocs!

Resulta més útil considerar un funcionament mental que s’expressa en forma de conductes contradictòries en un mateix individu amb TDAH en dos moments diferents. Aquesta naturalesa proteïforme del trastorn es deu a problemes de regulació (no a un dèficit) de diversos circuits cerebrals i dóna lloc a un conjunt de tendències contradictòries o paradoxals:

Un dèficit per a concentrar-se combinat amb una habilitat per a hiperfocalitzar;

  • una falta d’objectius combinadaamb una visió emprenedora preclara;
  • la tendència a procrastinar combinada amb l’habilitat per a fer el treball d’una setmana en unes poques hores;
  • la presa de decisions precipitades i contrasentit combinada amb resolució de problemes de manera creativa;
  • la malaptesa i insensibilitat interpersonal combinada amb gran intuïció i una empatia extraordinària.

La llista es pot allargar fins a l’infinit.