La mort perinatal és una realitat, que és present en la nostra societat i gràcies a la lluita, al treball, esforç i al dolor de moltes persones , cada vegada, es va reconeixent més ,encara que fins i tot queda per fer. És important que sapiguem què és, per a aportar el nostre granet de sorra i poder donar veu, a aquest dolor que senten les persones que passen per aquest difícil procés.
Avui dia, encara és sorprenent que, quan estic amb dones i alguna s’atreveix a compartir el seu dolor per la seva pèrdua ,començo a escoltar, a mi també em va passar, o a aquesta amiga o a tal familiar… I és una cosa que en la majoria de casos mai ho han parlat. Fins i tot encara hi ha filles,que després de passar-ho elles, s’assabenten que les seves mares,àvies , besàvies, ties…també van tenir una pèrdua gestacional o neonatal.

Què és la mort Perinatal?

És la pèrdua o mort que es produeix durant l’embaràs o poc després del naixement.

Què hi ha darrere de la mort perinatal?

No es pot posar, tot el que ve, després d’una mort perinatal ,ja que dona per a un llibre sencer però si,donar algunes indicacions e informació, per a tenir una mica de guia.

És important posar-se a la pell de l’altre. Per un moment reflexiona :

T’assabentes que hi ha una vida dins teu, la teva ment s’il·lusiona, projecta, construeix com serà, les mirades que hi hauran , els petons i carícies que es donaran, què farem, on anirem, quines converses tindrem… Prepares amb il·lusió tot el que comporta la seva arribada… Què creus que es pot sentir, quan de sobte tot això, es trenca, s’esfuma i ja no existeix. On queda tot això? I, què passa, quan ho desitges i ho vols tant,que ho intentes una vegada i una altra i no surt bé ?. I, saber, que ja no hi ha batec, però has d’igualment portar-ho al món, sabent que et vas a casa sense el teu nadò en braços i que t’ has d’acomiadar per sempre d’ell ?
És important posar exemples així perquè puguem donar veu, a aquest dolor que estripa. Aquest buit que es genera. Aquesta tristor,  por,ràbia,culpa, confusió… que apareixen . Tens dret a sentir-ho i has de permetre-t’ho.
Ve un procés de dol, que encara que hi hagi moltes coses en comú, cada duel serà únic i personal.

Quines són les fases del dol?

Elisabeth Kübler-Ross psiquiatra i gran referent en el tema del dol, ens parla de les següents fases:

  •  Negació : El nostre cap no pot assimilar aquest xoc. Aquest bebè que no estarà. Creiem que despertarem d’un mal son i que això no ens pot estar passant a nosaltres. Cal donar espai al dolor i és molt normal sentir això.
  •  Ira. Ens podem enfadar amb nosaltres, amb la parella, amb l’equip mèdic , amb la vida, amb les dones que si tenen o han pogut tenir als seus bebès. Sentir això és humà, però has de parar si això, es converteix en una destrucció cap a tu. Parlar d’això t’alliberarà. La culpa és potent en aquesta etapa . Encara que costa, intenta parlar-te amb el major amor possible. Deixar-te ajudar és una cosa que et beneficiarà ,i et sanarà, perquè suficient dolor ja tens.
  •  Negociació. Es desperta aquí el costat més de la fe, espiritualitat, creences, on demanem fer coses que creiem que depenen de nosaltres perquè no ens passi o ens torni a passar. Ex: Si no es mor faré tal cosa o si torna a passar prometo fer X. És humà demanar-ho però no hem d’oblidar, que això, és una cosa que va més enllà del nostre control i que desgraciadament no tenim aquest poder. I sobretot, no és una cosa que mereixem per haver o no haver fet.
  •  Tristesa. El nostre cervell comença a poder estar preparat per a que,aquest dolor que té marxi, integrant-lo poc a poc . Plorar calma i és sa. És molt important ,permetre’ns l’emoció i no sentir vergonya per exterioritzar-la, fes-ho les vegades que faci falta.
  • Acceptació. No és que anem a oblidar-nos de l’ocorregut, però si podem conviure amb la pèrdua i tornar a poder gaudir de coses bones que ens ofereix la vida.

L’Ordre sol aparèixer així, però no sempre és lineal. L’important és que es vagi donant i que ens permeti avançar, si veiem que no podem i ens estancem o ens bloquegem, demanar ajuda és una bona decisió.
No hem d’oblidar que totes les dates importants, tornaran a recordar-nos coses i farà mal, però amb el temps aquest dolor s’anirà calmant.

Que ens pot ajudar?

  • Donar-nos temps i espai, permetre’ns qualsevol emoció que sorgeixi.
  • No callar-nos, parlar les vegades que faci falta. No fer-ho tabú. Si hi ha germans explicar-lis segons  la maduresa que tinguin, i si, podem ,fer-los partícipar, com per exemple, que li facin un dibuix o escriguin alguna frase…
  • Deixar-nos acompanyar per qui sabem, que ens saben cuidar i escoltar.
  • Fer algun ritual simbòlic . Escriure un diari, una carta, dibuixar, fer alguna meditació, són algunes eines que van bé.
  • Tenir una capseta de records. A vegades pot semblar xocant, però tenir una foto del bebè mort, s’ha demostrat que és terapèutic i ajuda al comiat i al procés del dol. Guardar ecografies, xumet, roba, peluix …. Dona veu i espai a aquesta vida que no està, però que estarà sempre dins dels cors d’aquestes dones i famílies que ho viuen.
  • Llegir un llibre. Hi ha moltíssims encara que els que solc recomanar són: “Las voces olvidadas”. Mónica Álvarez, M. Ángeles Claramunt, Laura G. Carrascosa i Cristina Silvente. També “La cuna vacía ”. M. Àngels Claramunt, Mónica Álvarez, Rosa Jové i Emilio Santos.
  • També hi ha moltes associacions meravelloses, que donen ajuda i informació. M’encantaria posar-les totes però no podria, no per això són menys importants. Algunes serien: “Umamanita”, “Petits amb llum”. També està el fòrum, Superant un avortament. Són recursos que et poden ajudar. Et deixo els links sota.

Què podem fer els que som a prop?

  • Escoltar i no jutjar.
  •  A vegades, no fa falta parlar molt, sinó estar en silenci, acompanyant o abraçant.
  •  No treure importància . Evitar comentaris com, ja tens un o ja tindràs un altre, o era molt petit, ningú es mor per no tenir fills. És una vida que ja no serà, cal ser respectuosos.
  •  Ajudar al fet que la persona es pugui cuidar: fer tasques quotidianes perquè pugui descansar, sortir a passejar , prendre una dutxa, anar a les visites mèdiques….

A tots aquells,que heu passat o estigueu passant per aquest patiment, us abracem, dir-vos que no esteu sols i que si necessiteu ajuda som aquí.

Links:

https://www.umamanita.es/

https://www.petitsambllum.org/

https://superandounaborto.foroactivo.com/