Benvingut/da al nostre bloc!

En aquesta secció trobareu articles creats amb dedicació per les psicòlogues que formem part de l’equip de CAIS. Cada tema ha estat seleccionat per respondre preguntes i preocupacions comunes que moltes persones comparteixen durant les consultes.

Aquests continguts han estat acuradament revisats, amb el propòsit de brindar-te informació fiable i eines pràctiques per al teu benestar emocional. Esperem de cor que cada paraula aquí escrita us sigui d’utilitat i aporti claredat en el vostre camí cap a una vida més equilibrada i plena.

Quina malaltia o trastorn pateix? Quins símptomes està mostrant?
D'aquesta manera, després de qualsevol avanç tècnic, com el microscopi, el TAC o l'electroencefalograma, les diverses entitats clíniques d'aquest moment històric se subdivideixen i es reorganitzen, i es creen noves entitats diagnòstiques que permetran un pronòstic més precís. Davant l'absència d'aquests avanços, sempre li correspon a la semiologia (l'estudi dels símptomes) el paper d'aprofundir i descobrir els elements nuclears de l'entitat mèdica que millor pronostiquen la seva evolució.
Aquesta conducta reforça la nostra sensació de seguretat i ens genera sensació de poder sobre la incertesa, permetent-nos controlar sentiments d'ansietat relacionats amb aquesta. Malgrat això, la necessitat de prendre decisions sense certesa de resultat és un constant, la qual cosa es pot convertir en un problema per a moltes persones, que acaben recorrent al control de manera excessiva i patològica.
Us expliquem alguns punts a tenir en compte per a fomentar aquesta comunicació amb la parella. Primer escolta, l'escolta activa pot semblar fàcil, però és una tècnica difícil, significa estar al 100% atent al discurs de l'altra persona, no pensant que li contestaràs sinó intentant entendre la posició de l'altra persona.
tot està bé, però què passarà ara?, o aquesta frase... 'Massa bonic per a ser veritat', o 'estem bé, però tinc por al fet que tot s'espatlli de nou', 'estic bé, però és rar no tenir ansietat', 'tot va bé, però tinc por de fracassar o que em deixin de costat'...
La conclusió és, si no tens parella estàs fent alguna cosa malament. I aquesta conclusió pot produir una pressió molt elevada que a més, i fins i tot els que més gaudeixen de la seva solteria, pot arribar a fer-los dubtar o fins i tot avergonyir-se del seu estat.
Al llarg de la seva infància i l'adolescència han sentit com els seus pares i professors es queixaven que no s'esforçaven, que fallaven davant tasques senzilles, que són desordenats o que són molt intenses. Les persones amb trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat o sense (TDAH) saben que, sense tenir un problema mental evident, alguna cosa no va bé des de la infància o l'adolescència.
Crec que és una ocasió immillorable per a la tranquil·litat interior, per a la mirada en perspectiva, per a observar com ha evolucionat la nostra vida, i ressituar els nostres desitjos a la llum del que realment volem per a nosaltres, despullat de la pressió social o la imitació automàtica: què sóc, quin he anat perdent pel camí, què vull fer en aquest temps de vida que em queda que, en el millor dels casos, no serà molt prolongat, sense que puguem definir millor aquest interval. Com vols viure l'any que comença?
Et poses molta pressió pels àpats, els regals, l’arbre, les trobades amb familiars? Vols agradar i quedar bé amb tothom però et costa un estrès a vegades massa alt?
Quan alguna cosa és tòxica, es refereix al fet que allò amb què prenem contacte, ens produeix mal, ens és perjudicial o ens pot "enverinar". Si ho extrapolem a les relacions, significa, que el que estem vivint amb aquesta relació, ens fa mal i ens fa estar i trobar-nos malament.
El tronc encefàlic o cervell reptilià situat a la base del cervell controla el reflex d'orientació cap a la mare a la recerca de satisfer les necessitats bàsiques d'alimentació, calor, consol, etc. Aquesta part també regula les funcions corporals autònomes (ritme cardíac, respiració, digestió, temperatura corporal...) i activa els reflexos, inclosos els que promouen el procés d'inclinació.
L'ésser humà davant d’una pèrdua important (no parlem només d’una pèrdua física d'algú, sinó també pot ser una ruptura de parella, un canvi de vida, una malaltia,...) ha de passar per un procés de sentir dolor que és adaptatiu i saludable. El dol, dol i el problema sorgeix quan aquest dolor es perpetua en el temps i fa que ens quedem encallats en la pèrdua sense deixar-nos avançar i afectant a la nostra qualitat de vida.

subscriu-te a la nostra newsletter!

I assabenta’t de totes les novetats que estem creant per ajudar-te a transitar el teu camí cap al benestar.