La por a la incertesa és molt freqüent en els humans. Per aquest motiu, intentem controlar el que ens envolta. Aquesta conducta reforça la nostra sensació de seguretat i ens genera sensació de poder sobre la incertesa, permetent-nos controlar sentiments d’ansietat relacionats amb aquesta. Malgrat això, la necessitat de prendre decisions sense certesa de resultat és un constant, la qual cosa es pot convertir en un problema per a moltes persones, que acaben recorrent al control de manera excessiva i patològica.

La vida es desenvolupa de manera impredictible i caòtica bona part del temps, així que canvis imprevistos com la desocupació, una malaltia o el divorci, són aspectes amb els quals, gran percentatge de la població haurà d’afrontar en algun moment de la seva vida. D’altra banda, les emocions que sentim tampoc són controlables, tota emoció reprimida es convertirà en una pressió que d’alguna forma acabarà sortint, molta pressió acumulada sortirà en forma de símptoma psicològic o físic. Això no vol dir que no puguem gestionar les nostres emocions, però entre el descontrol caòtic i el control rígid emocional hi ha molts grisos. Les persones controladores tendeixen a suprimir, voler canviar o ignorar les seves emocions, per la qual cosa romanen desconnectats d’ells mateixos i les seves necessitats. Creuen que, d’aquesta manera, poden triar què sentir, com i quan. Les emocions reprimides acabaran per rebel·lar-se d’alguna manera, i desgast energètic de controlar constantment esgotarà i emmalaltirà a la persona.

Per a poder viure de manera ordenada i afable usem el control com una eina útil i normal. Aquest es pot tornar un problema quan el comencem a utilitzar en excés, aleshores ens acaba limitant i acaba amb la nostra llibertat d’elecció, la nostra espontaneïtat i es redueixen les nostres possibilitats d’exploració i canvi.

Aquesta necessitat de voler controlar tot, es relaciona amb pors com la por al fracàs, la baixa autoestima(inseguretat respecte a les nostres capacitats), baixa tolerància a la frustració o por a la impredictibilitat (incertesa). La sensació de tenir-ho tot sota control pot fer-nos creure per moments que tenim la solució a tots els problemes i que podem superar l’atzar. Tanmateix, tot això no és més que una il·lusió que pot acabar sobrepassant la nostra capacitat de resoldre els problemes d’una manera més creativa i de desenvolupar noves habilitats emocionals, així com guanyar confiança en les nostres pròpies habilitats de resolució intrínseques en tots nosaltres.

El control excessiu ens porta a conductes mentals obsessives com anticipar constantment les possibilitats, centrant-nos moltes vegades en aquelles negatives. D’aquesta manera, podem sentir que si passa una cosa dolenta, ja estarem preparats per a afrontar-ho, però realment és una despesa d’energia i esforç que pot acabar per generar-nos símptomes relacionats amb ansietat i depressió. A més, el control excessiu, es relaciona també amb trets de la personalitat perfeccionistes, rigidesa i amb molta autoexigència. Pel que, l’error no es contempla com una possibilitat i s’evita afrontar situacions on no se sap quin pot ser el resultat. Aquest tipus de conductes són les que anomenarem “evitatives”, són aquelles que són fruit de deixar-nos portar per la por, sense tenir en compte altres factors importants, com els nostres valors, metes o projectes.

Què podem fer per a començar a deixar anar el control?

-Practicar la flexibilitat: comencem pel més petit (modificant petites coses de les nostres rutines diàries). Per exemple, provant nous restaurants, sèries, llibres, entreteniments, coses que surten del nostre esquema comú.

-Aprendre dels errors: els errors ens ensenyen i no podem viure sense aquests. Podem cometre petits errors per a acostumar-nos a ells, posar-li sentit de l’humor i d’aquesta manera anar habituant-nos i entenent que formen part de la vida. D’aquesta manera, anirem tolerant la sensació desagradable de cometre un error i anirem normalitzant-lo.

-Acostumar-nos a la incertesa: un canvi sempre comporta una certa incertesa, és un intermedi abans d’acostumar-nos a la nova situació i tornar a agafar confiança i sensació de seguretat. Podem practicar improvisant en el nostre dia a dia i no planificant tot de manera exhaustiva.

-Ser espontanis: no pensar massa en cada petita decisió, deixar anar responsabilitat i deixar-nos fluir una mica més. Podem fer coses sense pensar en les conseqüències, sempre que no comportin un risc per a mi o altres. Pensar massa les coses ens fa perdre espontaneïtat.

El canvi comença per petits passos que podem anar introduint en el nostre dia a dia i que a poc a poc aniran marcant la diferència.