Què entenem per dol?
L’origen del dol prové del llatí i significa dolor. L’ésser humà davant d’una pèrdua important (no parlem només d’una pèrdua física d’algú, sinó també pot ser una ruptura de parella, un canvi de vida, una malaltia,…) ha de passar per un procés de sentir dolor que és adaptatiu i saludable. El dol, dol i el problema sorgeix quan aquest dolor es perpetua en el temps i fa que ens quedem encallats en la pèrdua sense deixar-nos avançar i afectant a la nostra qualitat de vida.
Quines són les fases del dol?
Una gran referent sobre el dol va ser la psiquiatra Elisabeth Kübler Ross. Ella descriu les següents fases:
- Negació. És el xoc inicial, ens costa creure que la pèrdua ens ha passat a nosaltres, també és difícil creure que no tornarem a veure o a estar amb aquella persona.
- Ira. Pot manifestar-se contra la persona que hem perdut, contra nosaltres o amb persones externes. Algun exemple d’això seria: ràbia per no haver tingut temps per a acomiadar-nos o estar enfadat amb algun familiar per no haver-se donat compte abans de la malaltia o del problema. Fins i tot amb la persona morta, per no haver-se cuidat més o per deixar-nos.
- Negociació. Abans de la pèrdua, aquesta apareix en forma que faríem alguna cosa perquè no passi el desenllaç final. Per exemple, no tornar-nos a enfadar amb la persona que mor o fer el que sigui si ens donen una altra oportunitat. Després de la pèrdua, apareix el “i si?” I el “tant de bo”. Repassem cada detall per si haguéssim pogut impedir o evitar la mort, la malaltia, l’accident…. Aquesta etapa sol anar acompanyada de culpa.
- Tristesa. Apareix la sensació de gran buit i es connecta amb la tristesa profunda de la pèrdua . Encara que pot espantar, és saludable connectar amb ella i sentir-la, perquè pugui sanar-se.
- Acceptació. No significa que acceptem la pèrdua però si acceptem la realitat i ens adaptem a conviure amb aquesta absència.
Alguns passem totes les fases, altres només algunes. L’ordre sol aparèixer així, però no sempre és lineal. Cada persona és diferent i no tots reaccionem de la mateixa forma però en general, és una bona orientació a l’hora d’enfrontar-nos a la pèrdua, ja que ens ajuda a entendre el que estem sentint.
Quins senyals hem de tenir en compte per a reconèixer un possible dol complicat?
Alguns senyals serien:
- El temps. Alguns estudis parlen d’1 a 3 anys per a realitzar un dol saludable. En morts més traumàtiques (fills, accidents, suïcidis, assassinats, no veure/trobar el cos…) entre 3 i 6 anys. Si passat aquest temps encara existeix incapacitat o molta dificultat de conviure amb la pèrdua és important demanar ajuda.
- Recórrer a conductes desadaptatives: Depressió, ansietat, eufòria, evitació, abús d’alcohol o altres substàncies, símptomes psicosomàtics, trastorns del somni o alimentaris, hipocondria…
- Intensos sentiments de culpa que no remeten amb el pas del temps.
- Reviure contínuament el dolor de la pèrdua. Tenir pensaments obsessius i recurrents amb la persona que hem perdut negant i no acceptant la seva absència.
Què pot ajudar-nos a fer un dol saludable?
Escoltar-nos i permetre’ns connectar amb les emocions. No negar el que sentim.
- Escriure una carta a la persona que hem perdut o escriure el que sentim, és una manera de connectar amb el nostre dolor i ens ajuda a alliberar-lo.
- Parlar amb persones amb les quals puguem expressar-nos sense sentir-nos jutjats i que ens escoltin el temps que sigui necessari sabent que no s’aclapararan o s’espantaran davant del nostre dolor.
- No comparar la teva pèrdua amb la dels altres perquè només et farà mal. Tu ets l’únic que sap la magnitud del teu dolor i el teu objectiu en el teu dol és reconèixer de manera completa la teva pròpia pèrdua, veure-la com només tu pots. Respecta-la i dona00-li el temps necessari per a poder sanar.
- Si sentim que estem bloquejats i no aconseguim avançar, demanar ajuda sempre és una bona opció per a realitzar un dol saludable.
Després d’un dol, alguna cosa es trenca dins de nosaltres, però travessant el procés, aquestes peces es poden reconstruir de la forma més sana possible per a conviure amb la nostra pèrdua, Connecta’t!
