Normalment l’embaràs representa un motiu d’alegria per la mare i/o la parella, però és en el transcurs del mateix on apareix tot un ventall d’emocions i sentiments que de vegades ens desregulen o sobrepassen i que no sempre encaixen amb una normativitat social o una acceptació social.
Les embarassades poden sentir-se culpables o avergonyides de manifestar certs sentiments per por de no complir amb allò esperat per part de la societat o de les seves pròpies expectatives.
Veiem quins tipus d’emocions i sentiments poden aparèixer cada trimestre d’embaràs.
Durant el primer trimestre és quan la dona coneix la notícia que es troba en estat. Aquí poden succeir diverses realitats emocionals: d’una banda l’alegria i la il·lusió -si era una notícia esperada- però també incredulitat i la por. A més, físicament i hormonalment estan succeint una gran quantitat de canvis que ens poden provocar labilitat emocional i malestar físic que afecti la nostra energia i estat anímic.
En aquesta etapa, la dona embarassada sol tenir únicament una prova que confirma l’embaràs però encara ha d’esperar diverses setmanes fins que es confirmi per ecografia l’embaràs evolutiu. Són les setmanes amb més risc d’avortament i això pot provocar en l’embarassada una por que faci que es mantingui al marge o desconnectada del seu embaràs com a sistema de protecció. És una resposta protectora natural que és important respectar i respectar-nos, entenent-ne el significat i la raó de ser.
En el segon trimestre, que sol ser el més calmat tant físicament com emocionalment, la gestant començarà a notar els moviments fetals i possiblement això l’ajudarà a connectar amb més facilitat amb el nadó i amb la nova realitat futura. Sol ser un període més tranquil que permet que la futura mare es vinculi amb el nadó.
El tercer trimestre és una etapa de nou més agitada on poden aparèixer novament un conjunt de pors: al part, al futur immediat, a ser bona mare, als canvis en rols i estructures familiars, econòmics, …
Aquest trimestre les embarassades i les seves parelles solen poder assistir a grups de prepart, on podran trobar persones que estiguin transitant estats similars i que serà important poder-los compartir, així com professionals que els puguin acompanyar en aquesta nova agitació emocional.
Es tracta del darrer trajecte de l’embaràs i físicament les gestants pateixen més incomoditats i malestars físics, així com una elevada sensibilitat que es veu retroalimentada per aquestes dificultats físiques i manifestacions de cansament. És una etapa que socialment pot no ser ben acompanyada ni entesa jutjant o minimitzant les queixes que pugui expressar la futura mare. És vital que la dona embarassada sàpiga que té tot el dret a expressar les seves incomoditats i sentiments diferents de l’alegria o la il·lusió, i que això no va en detriment de la seva capacitat maternal ni de la seva vinculació amb el nadó.
Si et trobes en alguna d’aquestes etapes i no sents acompanyament ni comprensió per part del teu entorn, o fins i tot tu mateixa et jutges i et fa viure l’embaràs amb patiment, no dubtis a cercar assessorament i ajuda per part d’un professional qualificat.
