Em sento trist, enfadat, ansiòs, temeròs… ¿Alguna vegada t’has parat a pensar, per a què serveix aquesta emoció o quina funció fa que aparegui? Encara que pugui semblar estrany, tenen una funció adaptativa, que és la de sobreviure i hem d’interpretar-les com un senyal per prestar-lis atenció i així aconseguir una millor consciència de les nostres emocions per poder-les gestionar i poder donar una resposta adaptativa als estímuls de l’entorn.
Veiem exemples d’aquesta funció adaptativa d’algunes de les emocions primàries:
Por: el seu sentit biològic és facilitar la resposta de fugida a un perill o també el de quedarse quiets per poder passar desapercebuts. La por va ajudar els éssers humans que vivien a les coves per sobreviure a la protecció dels animals depredadors, d ‘altres tribus i fins i tot del perill del foc. Avui en dia els perills han canviat, però la por segueix sent aquest signe d’alerta que ens ajuda a protegir-nos.
Canvis en el cos: Descàrrega d’ adrenalina, dilatació de pupil·les, augment de la tensió arterial, contracció muscular, relaxació d’esfínters, en casos extrems,pèrdues d’orina.
La ira: El seu sentit biològic era poder enfrontar-se a l’enemic o defensar-se. La seva funció adaptativa segueix sent l’autodefensa i ajuda a incrementar l’energia per a l’acció. Pot anar dirigida cap a l’altre o cap a un mateix.
Canvis en el cos: Augment de la resposta cardíaca i la pressió arterial, suor, augment en els nivells d’adrenalina i noradrenalina, respiració ràpida, alta tensió muscular en tots els músculs, braços i cames tensos, preparats per al moviment
La tristesa: el seu sentit biològic, davant de situacions de pèrdua, va comportar als humans prehistòrics a una pèrdua d’ energia que convidava el refugi en el propi hàbitat amb els altres membres del grup, ja que solia ser el lloc més segur per a la supervivència. La seva funció segueix sent de reclusió amb un mateix i així poder aconseguir reintegració, tornant a construir respostes més adaptatives.
Canvis en el cos: reducció nivells de serotonina, alentiment metabòlic, abatiment, pesadesa corporal.
¿Quan és dona el conflicte?
Quan no se li dona espai a l’emoció. Sinó es treballen les emocions passen a l’inconscient i queden com a “programades”, “guardades”, esperant a desencadenar-se en una altra ocasió més convenient. Si aquesta ocasió no es dona, el sistema límbic pot acabar donant-los una sortida fisiològica, com pot ser un símptoma físic o psíquic. Exemples: “No vaig poder plorar al meu marit perquè havia de tenir cura dels meus fills”, “no vaig tenir temps de pensar en la meva malaltia perquè sinó m’anava a enfonsar i no podia permetre’m-ho”.
Quan l’ emoció s’ estén en el temps més del necessari. Estar alerta és adaptatiu, però si estem alerta tot el temps, ja hem vist que el cos genera una gamma de canvis físics que durant un període curt de temps ajuda a sobreviure, però mantingut en el temps es traspassa el límit tolerable de l’estrès, per tant, si no es soluciona acaba donant el símptoma en el cos o en el psíquic. Exemples: “Des del maltractament de la meva exparella visc amb por tot el temps, a equivocar-me, al rebuig…”. ” Des que va morir la meva mare, estic trist tot el temps, ja no sóc la mateixa persona”. “Visc amb una ràbia tot el temps que no és normal, exploto per qualsevol cosa”, “ploro tot el temps i per tot”, “tinc angoixa tot el dia i no sé per què”
¿Què podem fer?
Prendre’ns un cafè amb nosaltres mateix@s i preguntar-nos quines emocions estem sentint i quina funció estan fent. Escriure-ho per exemple en una llibreta ajuda a posar consciència al que ens passa. També pot servir-nos intentar recordar quan va ser la primera vegada que ens vam sentir així i què estava ocorrent en aquell moment. A vegades dibuixar una línia del temps amb esdeveniments importants que ens han ocorregut ajuda a identificar quines emocions hem pogut evitar o ens han pogut sorgir.
Fer cas als senyals que ens dona el cos i no anar acumulant fins a no poder més.
Compartir les emocions amb les persones que ens sentim còmod@s és una forma de poder expressar-les i ajuda a poder gestionar-les millor.
Sempre que hi hagi un símptoma físic que no es resol acudir al metge adequat. No posposar-ho. I si a nivell psíquic no podem gestionar les emocions i se’ns escapen de control, demanar ajuda psicològica és una bona opció ja que et dona l’oportunitat de tenir més eines per gestionar i tenir millor maneig de les pròpies emocions.
¡No ho dubtis, para i prèn aquest cafè amb tu mateix!
