El problema per a respondre a aquesta pregunta és que no totes les depressions són iguals, i el tipus al qual pertanyin condicionarà molt la resposta al tractament, i el pronòstic a llarg termini:
Se sap que hi ha depressions més “biològiques”, menys relacionades amb circumstàncies ambientals, almenys una vegada desencadenades. Solen respondre millor als tractaments psicofarmacològics, o a altres tractaments mèdics (estimulació magnètica, teràpia electroconvulsiva) i la restitució, una vegada aplicat el tractament, és amb freqüència completa. Però se sap també que la vulnerabilitat per a patir nous episodis depressius, d’aquest tipus biològic, és major una vegada s’ha tingut un primer episodi, raó per la qual, a vegades, ha de mantenir-se el tractament antidepressiu una llarga temporada, o bé indefinidament, per a evitar en la mesura del possible una nova recaiguda. La simptomatologia mostrada en aquests episodis, i la valoració longitudinal d’altres símptomes observats en el temps, ens faran pensar que estem davant aquest tipus clínic de depressió.
Hi ha moltes altres circumstàncies vitals en les quals es pot patir patologia depressiva: a vegades és la reacció a un estressant ambiental, a vegades és part d’una altra patologia, cerebral (per exemple, una malaltia de Parkinson) o somàtica (per exemple, un carcinoma de pàncrees). El risc que la depressió pugui convertir-se en alguna cosa cronificada, o recurrent, depèn en gran manera de la implicació del cervell en l’origen dels símptomes, de la causa associada si n’hi ha, i en alguns casos, sobretot quan els símptomes depressius són una resposta adaptativa a causes externes identificables, al treball psicoterapèutic per a revertir aquest estat clínic.
Els trastorns depressius són molt prevalent, però també molt complexos de filiar adequadament. Aquesta és la raó per la qual en els últims anys s’han creat termes (em refereixo al concepte “depressió major”) que eviten conscientment referir-se a la seva etiologia, i deixa obert, perquè la recerca l’acabi de resoldre, el problema dels factors implicats a l’origen.
