Estàs en una relació tòxica? Com identificar-la, entendre’n  l’origen i començar a curar-se

No sempre és fàcil reconèixer que una relació ens està fent mal. De vegades normalitzem certes actituds o justifiquem comportaments per por, costum o fins i tot per amor. Però si t’atures un moment i t’observes de debò, pot ser que comencis a notar senyals que ja hi eren. Aquí et deixo algunes preguntes clau per ajudar-te a identificar si ets dins una relació tòxica:

• Sents que sempre ets tu qui ha de cedir perquè la relació funcioni?
• Et costa expressar com et sents per por que l’altra persona s’enfadi o et rebutgi?
• Has començat a dubtar de tu, del teu criteri o del teu valor des que ets en aquesta relació?
• Et sents esgotat/da emocionalment després d’estar amb aquesta persona?
• De vegades et convences que no n’hi ha per tant, però alguna cosa dins teu sap que això no t’està fent bé?

Si alguna d’aquestes frases ressona amb tu, aquest article és per tu. Entendrem per què és tan difícil sortir de relacions que ens fan mal, com influeixen les nostres experiències passades, i què podem fer per començar a curar.

Per què costa tant de sortir d’una relació tòxica?

Perquè no és només una relació. És una història emocional que arrosseguem des de molt abans. El que vivim amb les nostres figures d’aferrament (normalment les nostres mares, pares o cuidadors) influeix directament en com estimem, en allò que tolerem, en allò que creiem que mereixem. De vegades, sense adonar-nos, tornem una vegada i una altra a relacions que s’assemblen massa al que un dia ens va doldre o ens va faltar.

El paper de l’aferrament (apego): quan el que vas aprendre de petit/a es converteix en el que busques sense adonar-te’n

El que vas aprendre sobre l “amor, la cura i el valor que tens com a persona durant la teva infància es guarda molt dins teu. No sempre ho recordem de forma conscient, però s” activa cada cop que et relaciones amb algú emocionalment.

Aferrament ansiós

Si vas créixer amb la sensació d’haver d’esforçar-te per rebre atenció o afecte, és possible que ara t’enganxis a relacions on sents que t’estimen… però no del tot. A vegades aquesta persona desapareix, altres vegades torna. Tu, mentrestant, et desgastes intentant fer-ho bé perquè no et deixin.

Exemples reals:

• Sents que t’has d’esforçar constantment perquè l’altra persona t’estimi o t’esculli. Fas tot el possible per agradar, encara que això significa callar-te el que sents o acceptar coses que no et fan bé.
• Quan l’altra persona s’allunya o no respon com esperes, us envaeixen l’ansietat, els dubtes i la por a l’abandonament. Et preguntes si vas fer alguna cosa malament, si hauries de canviar, si t’estan deixant d’estimar.
• Idealitzes aquesta persona, encara que una part de tu sàpiga que no et tracta bé. Justifiques el seu comportament, minimitzes el que et dol, o et convences que “no n’hi ha per tant” i que “segur que té una explicació”.
• Sents que necessites estar molt present a la relació perquè no es trenqui. Si no escrius, si no estàs disponible, si no mostres interès, tens por que la relació es refredi i l’altra persona se’n vagi.

Aferrament evitatiu

Si vas aprendre que mostrar les teves emocions no servia de gaire o fins i tot era motiu de burla o càstig, pot ser que ara et costi obrir-te, però acabis triant persones que tampoc no estan disponibles emocionalment. La distància et dóna seguretat, però també et deixa buit/da.

Exemples reals:

• Et costa obrir-te emocionalment, fins i tot quan vols algú. Quan la relació comença a anar bé o es torna més íntima, et sents incòmode/a, necessites espai o comences a allunyar-te sense saber per què.
• Sents que dependre d’algú és una feblesa. T’agrada tenir el control de les teves emocions i de la situació, i mostrar-te vulnerable et fa por o vergonya.
• Tendeixes a restar importància al que sents. Si alguna cosa et molesta, ho deixes passar. Si et fa mal, ho minimitzes. Acabes guardant-t’ho tot i després explotes o simplement desapareixes.
• Sols involucrar-te amb persones molt emocionals o exigents, que t’acaben saturant. Al principi sents atracció, però després t’aclaparen i t’allunyes sense explicacions.

Aferrament desorganitzat

Aquest tipus d’aferrament sol desenvolupar-se quan hi va haver situacions de trauma, abús o negligència a la infància. Aquí es barregen la necessitat de ser a prop amb la por de ser ferida.

Exemples reals:

• Desitges connexió, però alhora tems que et facin mal. Pots sentir una necessitat molt intensa de proximitat i afecte, però quan algú s’acosta massa, et sents incòmode o fins i tot espantat.
• T’enganxes a relacions intenses i caòtiques, encara que sàpigues que no són sanes. De vegades aquesta intensitat et fa sentir “viu/va” o “estimat/da”, encara que també et deixa trencat/da per dins. Vius entre el desig que funcioni i la certesa que t’està fent mal.
• Les teves emocions poden ser molt extremes i canviants. Pots passar d’idealitzar algú a rebutjar-lo o témer-lo, tot en poc temps. Et costa trobar un punt mig i de vegades tu mateix/a no entens què sents.
• Tens antecedents de relacions doloroses a la infància. Potser et cuidaven, però també et ferien: et cridaven, t’ignoraven, et confonien. Vas aprendre que l’amor ve amb por, amb tensió o amb abandó/soledat.

Què treballem en teràpia per sortir daquest tipus de relacions?

Sortir d’una relació tòxica no es tracta només de deixar-ho i ja. Es tracta de curar el que et porta una vegada i una altra a triar el que et dol. En teràpia, acompanyem aquest procés amb respecte, profunditat i sense judici.

1. Treballar el trauma: el que et van fer i el que va faltar

Sanar no és només deixar enrere el que va doldre, sinó també reconèixer el que et va faltar i potser vas buscar .

En teràpia abordem:

• L’impacte dels insults, el menyspreu, la manca de validació o el càstig físic/emocional.
• El buit que deixa no haver estat vist/a, acompanyat/da, o reconegut/a emocionalment.
• Aquesta part teva que continua esperant amor, atenció o valoració de qui no pot o no vol donar-te això avui.

2. Reconstruir la teva relació amb tu

Molt del treball terapèutic consisteix a ajudar-te a veure’t amb altres ulls. A recuperar la teva autoestima, la teva capacitat de posar límits, i a desenvolupar un aferrament segur amb tu. És des d’aquí des d’on podeu començar a triar millor.

Treballem:

• La culpa que sents quan prioritzas les necessitats.
• L’ansietat que apareix quan deixes de complaure els altres.
• La por a estar sol/a, que de vegades et manté on no et tracten bé.

3. Sortir del bucle d’autotraïció

Trencar el patró de relacions tòxiques implica reconèixer quan t’estàs traint a tu mateix/a per mantenir una connexió. Això no es canvia d’un dia per l’altre, però és transformador quan aprens a sostenir-te sense dependre de qui no sap (o no pot) cuidar-te.

Et ressona tot això? Aleshores aquest pot ser el teu moment.

Si t’has vist reflectit/da en aquestes paraules, no estàs sol/a. No estàs exagerant ni sent feble. Estàs començant a veure clar quelcom que el teu cos, la teva ment o el teu cor ja sabien des de fa temps.

A Cais t’acompanyem a revisar el que has viscut, a guarir des de l’arrel i a crear noves maneres de relacionar-te amb tu i amb els altres. No es tracta de “deixar algú” sinó de deixar de deixar-te a tu.

👉 Demana la teva primera cita i comença a sortir del bucle.