Els trastorns alimentaris snormalment són dels que més costen d’entendre, i, encara que hi ha molts avenços, s’ha de continuar treballant, per a que les persones que ho pateixen, no es sentin jutjades contínuament, no només pel seu entorn més pròxim, societat, sinó també des de l’àmbit mèdic. Per exemple, moltes famílies em diuen “però amb l’intel·ligent que és, no entenem per què fa això”, “és que ho fa per a cridar l’atenció”, “no hi ha res tan greu perquè ho faci” …. I pacients m’han dit, per exemple, de l’àmbit hospitalari, que han rebut comentaris com “i tu perquè tens això, ja ets molt gran per tenir això no?, “sinó haguessis tingut “X” ara no hauries tingut els problemes que tens” … No es tracta de culpar a ningú, només és un reflex del que queda per fer. I és important tenir al cap, que no només ens podem quedar en el que veiem, en el que fa la persona. Sempre hem d’anar més enllà del que es veu. No sols hem de quedar-nos en si vomita, deixa de menjar, menja massa, es veu gras…Sinó en per què necessita fer això?, què hi ha darrere de tot això? El que podem dir és que darrera d’això sempre hi ha patiment, hi ha dolor i per a regular-ho, és quan apareixen les conductes que realitzen. Per a poder entendre això, dono alguns indicadors per a que es pugui observar, analitzar i ajudar més a la persona que ho pateix.
Aquests indicadors són:
- L’estil d’aferrament de les figures de cura. Si els pares o figures d’aferrament són molt controladors, exigents, negligents, absents… Moltes vegades els fills han fet més de pares que de fills. També veiem com molts nens, van créixer de cop, per haver de ser adults i no van poder ser i fer el que els tocava per edat. Són molt responsables, però a vegades aquesta part de nens que no va créixer apareix en unes certes àrees quan són grans.
- Abusos sexuals soferts en la infància o adolescència. Hi ha un percentatge alt en aquests trastorns i més en l’anorèxia. No sols està l’abús sexual també pot aparèixer l’abús de poder i l’emocional.
- Esdeveniments traumàtics no només relacionats amb els indicadors anteriors sinó amb experiències adverses de la vida, com a dols traumàtics o difícils en la família, malalties…Existeix també un alt percentatge de bullying en la infància o adolescència.
Només és una pinzellada del que pot haver-hi, però hem de ser conscients que existeix una taxa alta de suïcidis en aquests trastorns, per la qual cosa hem de posar un granet de sorra, entre tots i així poder ajudar a aquestes persones que ho pateixen, sense jutjar-les i comprenent-les més.
